Apunts sobre el
“manual del creador” versus “la matemàtica de la història”
L’any 2004
l’editorial Emboscall va publicar el meu llibre “manual del creador”, el text
original, però, ja estava escrit el 1993.
Es tracta de un
assaig sobre les la simbologia de les fitxes d’escacs, que busca descobrir les
analogies entre les fitxes i les diferents formes de poder, així com les
relacións, les depenènces i les influències que s’estableixen entre totes
elles.
“És un llibre de fitxes, en el
doble sentit del terme –es
diu a la presentació- És, a la vagada, el recull de
les fitxes (les peces dels escacs) i les fitxes (targes de classificació de
caracteristiques) on s’analitza la càrrega simbòlica potencial de cada una de
les formes, així com també l’influencia d’aquestes en el creixement humà.[ ] La
seva utilitat es deu a la possibilitat de trescendir els seus limits [ ]
Mitjançant les fitxes podem situar els esdeveniments puntuals (que corresponen
al nostre temps profà, lineal, limitat en si mateix) dins l’oceà infinit de la
atemporalitat.”
Pretenem, per
tant, descobrir allò que és permanent en l’univers del poder: allò que sempre
es repeteix.
“A partir d’això, cada fitxa representa un graó del
procés de creixement que va de la constitució a la dissolució de qualsevol
organisme, entitat, cultura o civilització, així com del nivell de coneixement
que hom te de si mateix i de l’univers”
Així les fitxes
ens marquen una dinàmica històrica, un camí o traçat per on discorren les
diverses cultures de la humanitat.
Només a partir
d’això s’entendrà l’impacte que va produïr-me el saber de l’obra de AlexandreDeulofeu, “la matemàtica de la història”, del qual vull destacar-ne aquí un
petit paragraf:
“L’home és lliure, pot fer el que vulgui, però només
farà allò que cregui que correspon
al seu sentit de conservació i a la seva natura. Essent lliure, es pot tirar de
cap contra la paret o be llançar pel balcó, però no farà ni això ni allò,
perquè aniria contra ell mateix; pot seguir diversos camins i diverses
direccions, però seguirà aquell camí i aquella direcció que respongui al seu
tarannà, als seus gustos, al seu raonament, a la seva intel·ligència; però com
que no és ell qui ha creat aquestes facultats, sinó que les hi han donades,
obeirà, no pas a la seva voluntat intrinseca, sinó a aquests factors que no
depenen dell.”
Quan jo vaig fer
la meva investigació sobre els escacs, no tenia encara cap noticia de la teoria
dels cicles historics den Deulofeu i, no obstant, ja vaig escriure això, en
l’apartat coresponet al Rei:
“Perquè l’home, com a Rei de la creació –com a centre- FA
el que vol. Però no en el sentit groller de fer “el que li surt de les
pilotes”. Doncs és propi del Rei, forma part de la seva acurada educació, és el
seu sentit, tenir un Gust personal; treballat costosament –guanyat a pols- ja
des de la seva més tendra infantesa; quan era “el Rei de la casa”.
Com, sinó, faria el que vol, si no te un criteri propi
?”
Al principi, quan
vaig llegir la divisió, feta per en Deulofeu, dels cicles matemàtics exactes de
la historia, em costava d’acceptar que fos possible tanta precisió en les seves
prediccións. No obstant se’m va acudir comparar el seu cicle cronològic de 1700
anys, amb les divisions que jo mateix havia fet a partir de les fitxes
d’escacs.
El resultat no
podia ser més aclaparador, corresponia de manera quasi exacta amb els seus
diversos apartats. Però, això, que podia atribuirse nomes una mena de
coincidència geomètrica en la plasmació gràfica, quedaba absolutament
corroborat per la coincidència, també, entre les condicions descrites a cada un
dels respectius apartats i el simbolisme de la fitxa corresponent. Podriem dir,
doncs, que allò que se’ns mostra damunt d’un tauler d’escacs és allò mateix del
que en Deulofeu ens avisa.
Podeu trobar alguns capítols del "Manual..." en aquest enllàç:
http://josepnogue.com/index.php/category/manual-del-creador/
Podeu trobar alguns capítols del "Manual..." en aquest enllàç:
http://josepnogue.com/index.php/category/manual-del-creador/
