miércoles, 15 de enero de 2014

Molí de la Torre

Avui al notícies comarques de TV3 han donat la noticia de l’estat d’abandó i saqueig en que est troba l’edifici conegut com Molí de la Torre, situat al municipi del Far d’Empordà, prop de Figueres, la història del qual podeu trobar aqui
La noticia no tindría més importància si no fos perquè el pintor Dalí va passar-hi l’estiu del 1916, quant la finca era propietat del pintor Ramón Pitxot, amic del pare del futur geni; segons que explica el també pintor Antoni Pitxot, nebot de l’anterior, a les seves memòries.


Si m’interessa aquesta noticia, apart de l’anècdota daliniana, es degut a motius del tot personals, doncs vaig tenir ocasió de fer estades a la mencionada finca en diverses ocasions, quan era propietat de la família Rubert.

 els meus pares, germans i una cosina al cim de la torre del Molí

Quasi cada estiu, amb els meus pares i germans, passavem uns dies al Molí de la Torre, no pas, com en Dalí, convidats dels propietaris, sino per la germana de la meva mare i la seva família que n’eren els masovers.
Una de les activitats que més recordo, i a la que tots teniem que contribuír, era la d’accionar la maneta de la bomba, impulsada amb energia manual, de l’aigua destinada al consum domestic. L’altre, força més agardable, eren els banys diaris a la gorga del riu Manol. O acompanyar a l’oncle a les pastures de les vaques. 


   
En aquells anys el Molí ja havia perdut gran part de la seva gloria, doncs la vella maquinaria, moguda per l’aigua de la resclosa, només s’engegava una estona cada nit per alimentar, amb prou feines, les escasses i vacilants bombetes que ens permetien veurens les cares mentre sopavem. Això era al final dels anys seixanta, per tant, la informació que  dona la Viquipèdia respecte a que la dinamo va donar llum fins l’any 50, no és exacta, jo mateix en puc donar fe. Fins que els meus oncles van haver deixar la finca, al principi dels 80, moment en que els propietaris la van decidir posar-la a la venda, el sistema d’il·luminació era el mateix. I l’activitat a la que es dedicava era la producció lletera per mitjà del sistema tradicional mixte de pastura i estabulació.
Allà vaig poder cotribuír al miracle del naixement d’un vadell, ajudant a estirar-lo per les potes.
Quriosament ha estat la substitució de l’activitat tradicional per l’economia especulativa, allò que ha portat a la finca al seu estat de ruína i saqueig actual.

l'avi amb el meu germa i la cosina al pati de la masoveria
 
L’estiu del 68 vaig passar-lo sencer, entre el Molí de la Torre i Figueres, com a aprenent del meu cosí, al seu estudi de disseny grafic i decoració. Activitat que va concloure amb un trencament del braç per una caiguda sobre el terra de codols de la planta baixa del la casa senyorial.

En Salvador Dalí va entra-hi convalescent i va sortir d’aquella casa amb la decisió de ser pintor, de ser un geni;  jo… també… vaig sortir amb un braç enguixat.




miércoles, 31 de julio de 2013

"Manual del creador" versus "la matemàtica de la història"

 Apunts sobre el “manual del creador” versus “la matemàtica de la història”

L’any 2004 l’editorial Emboscall va publicar el meu llibre “manual del creador”, el text original, però, ja estava escrit el 1993.
Es tracta de un assaig sobre les la simbologia de les fitxes d’escacs, que busca descobrir les analogies entre les fitxes i les diferents formes de poder, així com les relacións, les depenènces i les influències que s’estableixen entre totes elles.

“És un llibre de fitxes, en el doble sentit del terme –es diu a la presentació- És, a la vagada, el recull de les fitxes (les peces dels escacs) i les fitxes (targes de classificació de caracteristiques) on s’analitza la càrrega simbòlica potencial de cada una de les formes, així com també l’influencia d’aquestes en el creixement humà.[ ] La seva utilitat es deu a la possibilitat de trescendir els seus limits [ ] Mitjançant les fitxes podem situar els esdeveniments puntuals (que corresponen al nostre temps profà, lineal, limitat en si mateix) dins l’oceà infinit de la atemporalitat.”

Pretenem, per tant, descobrir allò que és permanent en l’univers del poder: allò que sempre es repeteix.
“A partir d’això, cada fitxa representa un graó del procés de creixement que va de la constitució a la dissolució de qualsevol organisme, entitat, cultura o civilització, així com del nivell de coneixement que hom te de si mateix i de l’univers”  

Així les fitxes ens marquen una dinàmica històrica, un camí o traçat per on discorren les diverses cultures de la humanitat.


Només a partir d’això s’entendrà l’impacte que va produïr-me el saber de l’obra de AlexandreDeulofeu, “la matemàtica de la història”, del qual vull destacar-ne aquí un petit paragraf:

“L’home és lliure, pot fer el que vulgui, però només farà  allò que cregui que correspon al seu sentit de conservació i a la seva natura. Essent lliure, es pot tirar de cap contra la paret o be llançar pel balcó, però no farà ni això ni allò, perquè aniria contra ell mateix; pot seguir diversos camins i diverses direccions, però seguirà aquell camí i aquella direcció que respongui al seu tarannà, als seus gustos, al seu raonament, a la seva intel·ligència; però com que no és ell qui ha creat aquestes facultats, sinó que les hi han donades, obeirà, no pas a la seva voluntat intrinseca, sinó a aquests factors que no depenen dell.”

Quan jo vaig fer la meva investigació sobre els escacs, no tenia encara cap noticia de la teoria dels cicles historics den Deulofeu i, no obstant, ja vaig escriure això, en l’apartat coresponet al Rei:

“Perquè l’home, com a Rei de la creació –com a centre- FA el que vol. Però no en el sentit groller de fer “el que li surt de les pilotes”. Doncs és propi del Rei, forma part de la seva acurada educació, és el seu sentit, tenir un Gust personal; treballat costosament –guanyat a pols- ja des de la seva més tendra infantesa; quan era “el Rei de la casa”.
Com, sinó, faria el que vol, si no te un criteri propi ?” 


Al principi, quan vaig llegir la divisió, feta per en Deulofeu, dels cicles matemàtics exactes de la historia, em costava d’acceptar que fos possible tanta precisió en les seves prediccións. No obstant se’m va acudir comparar el seu cicle cronològic de 1700 anys, amb les divisions que jo mateix havia fet a partir de les fitxes d’escacs.


El resultat no podia ser més aclaparador, corresponia de manera quasi exacta amb els seus diversos apartats. Però, això, que podia atribuirse nomes una mena de coincidència geomètrica en la plasmació gràfica, quedaba absolutament corroborat per la coincidència, també, entre les condicions descrites a cada un dels respectius apartats i el simbolisme de la fitxa corresponent. Podriem dir, doncs, que allò que se’ns mostra damunt d’un tauler d’escacs és allò mateix del que en Deulofeu ens avisa. 

Podeu trobar alguns capítols del "Manual..." en aquest enllàç:
http://josepnogue.com/index.php/category/manual-del-creador/