miércoles, 15 de enero de 2014

Molí de la Torre

Avui al notícies comarques de TV3 han donat la noticia de l’estat d’abandó i saqueig en que est troba l’edifici conegut com Molí de la Torre, situat al municipi del Far d’Empordà, prop de Figueres, la història del qual podeu trobar aqui
La noticia no tindría més importància si no fos perquè el pintor Dalí va passar-hi l’estiu del 1916, quant la finca era propietat del pintor Ramón Pitxot, amic del pare del futur geni; segons que explica el també pintor Antoni Pitxot, nebot de l’anterior, a les seves memòries.


Si m’interessa aquesta noticia, apart de l’anècdota daliniana, es degut a motius del tot personals, doncs vaig tenir ocasió de fer estades a la mencionada finca en diverses ocasions, quan era propietat de la família Rubert.

 els meus pares, germans i una cosina al cim de la torre del Molí

Quasi cada estiu, amb els meus pares i germans, passavem uns dies al Molí de la Torre, no pas, com en Dalí, convidats dels propietaris, sino per la germana de la meva mare i la seva família que n’eren els masovers.
Una de les activitats que més recordo, i a la que tots teniem que contribuír, era la d’accionar la maneta de la bomba, impulsada amb energia manual, de l’aigua destinada al consum domestic. L’altre, força més agardable, eren els banys diaris a la gorga del riu Manol. O acompanyar a l’oncle a les pastures de les vaques. 


   
En aquells anys el Molí ja havia perdut gran part de la seva gloria, doncs la vella maquinaria, moguda per l’aigua de la resclosa, només s’engegava una estona cada nit per alimentar, amb prou feines, les escasses i vacilants bombetes que ens permetien veurens les cares mentre sopavem. Això era al final dels anys seixanta, per tant, la informació que  dona la Viquipèdia respecte a que la dinamo va donar llum fins l’any 50, no és exacta, jo mateix en puc donar fe. Fins que els meus oncles van haver deixar la finca, al principi dels 80, moment en que els propietaris la van decidir posar-la a la venda, el sistema d’il·luminació era el mateix. I l’activitat a la que es dedicava era la producció lletera per mitjà del sistema tradicional mixte de pastura i estabulació.
Allà vaig poder cotribuír al miracle del naixement d’un vadell, ajudant a estirar-lo per les potes.
Quriosament ha estat la substitució de l’activitat tradicional per l’economia especulativa, allò que ha portat a la finca al seu estat de ruína i saqueig actual.

l'avi amb el meu germa i la cosina al pati de la masoveria
 
L’estiu del 68 vaig passar-lo sencer, entre el Molí de la Torre i Figueres, com a aprenent del meu cosí, al seu estudi de disseny grafic i decoració. Activitat que va concloure amb un trencament del braç per una caiguda sobre el terra de codols de la planta baixa del la casa senyorial.

En Salvador Dalí va entra-hi convalescent i va sortir d’aquella casa amb la decisió de ser pintor, de ser un geni;  jo… també… vaig sortir amb un braç enguixat.




1 comentario:

  1. També vas sortir amb la decisió de ser un pintor? Només és per fer una suggerència per recollir diners per a la rehabilitació del mas...
    Aquell que vulgui passar la vida pintant, per un mòdic preu (i molta màgia), una bona empresa de lloguer d'habitatges pot oferir estades per a futurs pintors... Podríes cobrar una petita commisió, demostrant que el miracle és possible!

    ResponderEliminar